diumenge, 1 de juny del 2014

Contaminació Acústica

La contaminació acústica és la contaminació que altera les condicions de soroll normals del medi ambient en una determinada zona. El terme fa referència al soroll provocat per les activitats humanes. Produeix efectes negatius sobre la salut auditiva,física i mental de les persones. 





Efectes del soroll sobre la salut

Efectes auditius:  Una persona quan s'exposa prolongadament a un nivell de soroll excessiu, nota un xiulet en l'orella, aquest és un senyal d'alarma. Inicialment, els danys produïts per una exposició prolongada no són permanents, sobre els 10 dies desapareixen, si l'exposició a la font de soroll no cessa, les lesions seran definitives. La sordera anirà creixent fins que es perdi totalment l'audició.


Efectes psicològics: Dificultat per a conciliar el son, fatiga; estrès, depressió ansietat, irritabilitat, agressivitat, i falta de desig sexual. 

Efectes a la memòria: En aquelles tasques on s'utilitza la memòria, s'ha demostrat que hi ha un major rendiment en aquells individus que no estan sotmesos als soroll. En canvi, quan un individu està sotmès a sorolls no desitjats baixa el seu rendiment.

Efectes durant l'embaràs: S'ha observat que les mares embarassades que han estat des de començaments del seu embaràs en zones molt sorolloses, tenen xiquets que sofreixen alteracions. Si l'exposició ocorre després dels cinc mesos de gestació, després del part els xiquets no soporten el soroll, i al nàixer tenen una mida inferior a la normal.













Una civilització nova?

Un grup d'arqueòlegs ha descobert a la província iraniana de Jorasan, concretament al poble de Maxunik, una antiga ciutat nana com la que va descriure a la novel·la Els viatges de Gulliver.

L'equip que ho a trobat apunta que la mòmia desenterrada formaria part de la civilització Aratta, en la que les persones eren molt baixetes i que es va desenvolupar 6.000 anys abans de crist. Les estructures petites desenterrades evidencien que els pobladors eren menuts.

De fet, al 2005 ja es va trobar una mòmia de 25 centímetres, d'un cos que en el moment de la mort tindria entre 16 i 17 anys, que certificaria l'existència de Lil·liput.

dijous, 29 de maig del 2014

CARST

QUÈ ÉS?                                                                                            

El carst, o també relleu càrstic, és una forma de modelat terrestre causat per l'aigua a través de processos d'erosió per meteorització química, és propi de zones amb presència de roques calcàries o d'altres roques solubles carbonatades. Presenta formacions característiques de la corrosió superficial com els rasclers i les dolines, o subterrània com els avencs i les coves, i el sistema de drenatge és fonamentalment subterrani.




La carstificació                                                                                  



La carstificació és el conjunt de processos que generen un modelat càrstic. Aquests processos depenen de la quantitat d'aigua i diòxid de carboni (CO2) disponibles, del clima i del tipus de roca.
El procés fonamental de la carstificació és la meteorització de les roques calcàries o carbonatades per dissolució, però el carbonat de calci (CaCO3) no és massa soluble en aigua. Per tal que la reacció química que dissol el carbonat de calci es produeixi cal que l'aigua sigui àcida, aquesta acidesa s'aconsegueix quan el diòxid de carboni (CO2) es dissol en l'aigua de la pluja procedent de l'atmosfera o de la matèria orgànica en fermentació i forma àcid carbonic (H2CO3).

Les formes del relleu càrstic                                                                              


La carstificació origina una sèrie de formes de relleu molt característiques. Les superficials són a l'abast de tothom però les subterrànies, tret de les coves turístiques, necessiten un material i coneixement tècnic específic per ser visitades.


  • Les formacions exteriors són:
    • Dolines
    • Rasclers
    • Valls seques
    • Congost




  • Subterrànies presenten aquestes formacions:
    • Pous
    • Sales
    • Engolidors, surgències, rius subterranis i llacs subterranis







dimecres, 28 de maig del 2014

Per què plorem?

Si ets una persona sensible, i de seguida t'emociones i plores, o si et passa el contrari, mira aquest vídeo i sabràs el per què:


http://www.youtube.com/watch?v=I7UmSyrIjL0

Segons aquest vídeo, tenim les llàgrimes base, que són les que es troben sempre al nostre llagrimal, pero protegir el nostre ulls i evitar que entrin microbis.

El segon tipus de llàgrima son les Reflex (com per exemple les que ens surten quan tallem ceba) els nostres ulls reaccionen a un componen químic, i per això plorem.

Finalment trobem les llàgrimes emocionals, quan algú està molt trist o molt content, apareixen aquestes llàgrimes que fan estabilitzar els ànims.

Les llàgrimes es una via de desfogament.
Importància dels boscos:

- Els arbrers generen oxigen i absorbeix diòxid de carboni, aixi ajuden a netejar l'ambient
-Atreuen als éssers vius, els ajuda a sobreviure
-Ajuden al control d'inundacions de nivell
- Ofereixen diferents tipus de fusta
-Redueixen la contaminació acústica
-Produeixen alguns medicaments




Des de el punt de vista ecològic

els boscos ajuden a mantenir l'equilibri del medi ambient davant la contaminació.

CANVI CLIMÀTIC

-Què és? 
A l'atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha una sèrie de gasos (sobretot el vapor d'aigua i el diòxid de carboni) que tenen un efecte d'hivernacle, és a dir, absorbeixen i reemeten la radiació infraroja. D'aquesta manera, impedeixen que part d'aquesta radiació escapi de la terra i contribueixen que la temperatura mitjana de l'aire superficial del planeta sigui d'uns 15º C, una temperatura apta per a la vida. L'efecte d'hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l'atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d'aquests gasos naturals amb efecte d'hivernacle a l'atmosfera ha augmentat i que s'hi han abocat, a més, gasos amb efecte d'hivernacle no presents de forma natural a l'atmosfera. Aquest canvi s'admet que posa en perill la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el mateix desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat.


-Conseqüències

Les conseqüències del canvi climàtic no es poden determinar exactament, perquè desconeixem el comportament de l'atmosfera en les noves condicions. No obstant això, les previsions que es tenen són:
  • Augment del nivell del mar a causa de la fosa parcial del glaç i de la desaparició parcial o total de les glaceres, no tan sols per l'augment de la quantitat d'aigua sinó també pel volum més gran d'aigua dels oceans com a conseqüència d'haver-se escalfat.
  • Desaparició de zones de conreu properes a les costes, i també de moltes ciutats costaneres.
  • Canvis en el règim actual de precipitacions: augment de precipitacions a les costes i disminució a les illes, a causa de l'evaporació de l'aigua.
  • Canvis en la distribució de la vegetació. Disminució de les zones conreables i de la vegetació, a causa de la sequera. Expansió de les zones desèrtiques, o desertificació.
  • Aparició de malalties tropicals en zones on ara no hi són, com la malària o el còlera a Europa.












dimecres, 21 de maig del 2014

TAURÓ

Els taurons són un grup de peixos que presenten un esquelet cartilaginós. Respiren a través de 5 a 7 parells de brànquies situades als costats del cap.  L'aparició dels taurons al planeta Terra es data del període anomenat Devonià, fa uns 300 milions d'anys i han viscut fins avui amb pocs canvis filogenètics pel que fa a la seva estructura original. La seva constitució física els permet ser bons nedadors i assolir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h. Els més grans són el tauró Balena, que pot arribar a fer 12 metres de longitud, i el tauró gegant que pot fer fins a 14 metres de llarg i arribar a pesar 800 Kg.




ANATOMIAGran part dels taurons són de color gris i tenen la pell corretjosa, coberta de petites escates com de placoides afilades i punxegudes que, al contrari de les que caracteritzen els peixos amb esquelet ossi, no augmenten de mida amb l'edat adulta. Tenen un cos fusiorme acabat en un rostre afilat i amb la boca situada en posició ventral. Presenten 5 o 7 fenedures branquials situades darrere del cap. La cua és asimètrica a la columna vertebral, es prolonga en el seu òvul superior, el que es coneix com a cua hetereocerca. Moltes espècies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules. Les dents, que es perden freqüentment al clavar-los a la carn de les seves preses, són reemplaçables per altres dents substituint l'espai buit que deixen els primers. Les aletes i la cua dels taurons són rígides el que desmenteix la creença popular que les aletes dorsals sobresurten a la superfície de l'aigua quan neden pròxims a aquesta. 

REPRODUCCIÓla major part dels taurons donen a llum cries grans i ben desenvolupades, fins a un nombre màxim de 100 per ventrada. Els taurons fecunden els ous internament i inverteixen més energia produint menys cries però més protegides. Els mètodes de reproducció dels taurons van des de les formes ovípares, que ponen els ous grans i ben protegits, fins a les espècies ovovivípares que donen a llum cries vives que s'han nodrit a través d'una placenta de manera anàloga als mamífers. 

ALIMENTACIÓ:Els taurons són carnívors, que ingereixen una gran varietat de preses, des de plàncton microscòpic fins a cetacis.Els taurons tenen extremadament desenvolupat el sentit de l'olfacte, sent capaços de detectar vestigis de substàncies, com la sang a l'aigua, i seguir la seva pista fins al seu origen. La vista, menys desenvolupada, els permet percebre de forma vaga els moviments de llums i ombres en les aigües obscures, especialment quan se'ls aproxima una presa. Són molt sensibles als sons de baixa freqüència i tenen una audició direccional molt potent. Són peixos extraordinàriament hàbils a l'hora de localitzar les preses i seguir-ne el rastre. 
Cada espècie té el seu nínxol alimentari específic dintre del seu hàbitat, i constitueix un important eslavó en el fluix d'energia pels oceans de la terra. Quan cacen en bandades, poden incitar-se entre si fins a formar un frenesí devorador. Fan cercles entorn la seva presa i es llancen a sobre de sobte, normalment de baix cap a dalt. Tot i la quantitat de submarinistes, nedadors i esquiadors aquàtics que s'aventuren en aigües on hi ha de taurons, es produeixen relativament pocs atacs encara que estadísticament, quan això succeeix, un terç resulten mortals. 

*TAURONS ALS PAÏSOS CATALANSA les costes dels Països Catalans es troben més de 30 espècies de taurons, Aquest nombre representa, aproximadament, el 10% de les espècies conegudes a tota la Terra. La forma i la grandària varien considerablement dels uns als altres, encara que la majoria de taurons són petits, aproximadament d'uns 150 centímetres i, per tant, inofensius per als humans.